Cap 5 The Freak Show

Anys i anys de cites i relacions m'ha fet arribar a la conclusió que el panorama sentimental general està ple de monstres que sense previ avís i desprès de vendre's com perfectes candidats de cop et mostren la seva tercera orella o d'altres deformacions menys acceptables que els fan incompatibles amb una relació.
Deixaré per un altre post els tipus de Gay trets del castell del terror i nomes posaré exemples reals:
- El dos cares: que per sobre de tot vol mantenir en secret la seva homosexualitat perquè imaginat que és passatgera i acabo amb una dona, perquè fer patir a la família. Desprès d'alguna soltada de mà i de sentir-me esquizofrènic per la seva mania persecutòria vaig dir mai mes entraré en un armari per obrir.

- El podries millorar: Prou en tinc amb el meu sentit autocrític com per aguantar el "ets guapo però si perdessis pes", Si tinguessis mes estudis, mmm truca'm quan t'apuntis a un gimnàs. No és un error pretendre canviar a una persona per estimar-la???

-El vampir tatuador: no para de mossegar i mes que fer petons sembla que se't vulgui menjar. A sobre no para de fer xupetons i deixar-te la marca pel cos, quan mes evident el lloc millor. No entens que no m'agrada tatuar-me la pell!!

-L'assetjador: 5 missatges per minut només es toleren si estàs molt enamorat, suposo que no estava tant boig per ell com creia.

-El sense ànima: progressista en aparença. Malgrat criticar als rics només espera entrar en aquests clubs elitistes, que li facin regals i dur roba de marca per sobre de tot. Renega del 3r món i creu que cadascú te el que es mereix a excepció d'ell que es un ric en cos de pobre. Sol identificar-se per les ulleres negres de pasta, malgrat que sol gaudir de bona vista.

Fent aquest llistat penso en quina deu ser la meva raresa. El motiu de rebuig tants cops experimentat. Puc ser un espècimen solitari i desesperat? pot ser aquesta la meva tercera orella? o potser és la raresa mes habitual que ens fa ser autèntics Freaks per a la la resta?