dijous, 24 de setembre de 2009

Cap 9 Single is not singular

Volver d'Almodovar a part de ser un homenatge a la solidaritat femenina i una marxa enrere els fetitxes Manxecs insinuats a La flor de mi Secreto també és una crítica irònica sobre la teleporqueria amb la paròdia que hi fan de El Diario... i les converses de les veïnes a la perruqueria il·legal com per exemple: He tenido que dejar la television por la noche.... porque despues no podia dormir... chica es que la enciendes, te vas sintiendo mal però es que no puedes dejar de mirarla.
Jo darrerament he recaigut en la tele porqueria amb l'excusa de la depre post-vacacional i un refredat així que obviant salvames que no he pogut digerir si que lamentablement m'he aficionat als testimonis de el diario pel principi de que veure a algú mes patètic que tu t'alegra.
He comprovat novament una lliçó que ja tenia apresa veient com moltes tardes familiars i amics porten a la palestra a pobres solterons perquè perdin la virginitat i perquè coi ja tenen una edat per tenir parella. Els de la virginitat doncs sense comentaris..... als altres. Perquè la societat els veu com a pàries pel fet de ser solers? És agradable que t'estimin, es necessari per higiene mental ser sexualment actiu però cal estigmatitzar al que esta solter i forçar-lo a entrar en l'engranatge social. Ets doblement marginat per ser gay i solter? Que és el mes preocupant que no sapiguin del pal que vas?
En el meu cas, soc terriblement individualista des de sempre i reconec que no em faria res estar amb un noi. Però no a qualsevol preu, sense cap tipus d'imposició social, sense pressió i tenint clar que prefereixo estar sol que mal o simplement acompanyat.
Sembla a ser que amb el temps la majoria de persones que ens envolten s'emparellen i cerquen la companya de persones similars catalogant als solters en grups de picaflors o de persones que encara no han evolucionat i jo em pregunto estic en una proveta o simplement estic prioritzant altres coses mentre no ha aparegut cap noi decent per qui tancar la TV i quedar per sopar amb ell.
A vegades el problema no es una situació sinó com la tracten els qui t'envolten.

dilluns, 7 de setembre de 2009

Cap 8 Males cites, bones amigues

Quan parlant amb una amiga em vaig adonar que ja no recordava la darrera cita que havia tingut amb un noi va ser el moment d'acceptar una cita que tenia pendent des de feia mesos via facebook.
Internet i els seus teixits socials ofereixen un ampli ventall d'oportunitats per a conèixer nois i el fet de que deu fer un parell d'anys vaig obrir un perfil a aquestes webs que t'ofereixen trobar parella còmodament assegut a la cadira del teu escriptori sembla a ser que havia despertat l'interes en un francès d'aspecte interessant.
Desprès d'estar una bona estona amb l'amiga incitadora provant roba i inventant un perfil per aquest desconegut interessat en fer un cafè vaig reviure l'ansietat d'una cita a cegues (prèvia lectura de tot el que els dos subjectes havíem redactat per vendren's al millor postor es clar). Un cop superat el tema roba va ser quan realment em va començar a preocupar la barrera de l'idioma. Sí, l'idioma de l'amor, i en definitiva el del sexe és universal, però i els preliminars, com realitzar el ritual amb algú que afirma no parlar català ni castellà i que diu passar de l'anglès????
Jo ja li havia plantejat aquesta qüestió però va al.legar parlar una mica de portuguès i jo creia recordar tot el que havia après en 5 dies a Lisboa feia 3 anys...
Mort de nervis vaig plantar-me davant de l'habitat amb el meu millor somriure i unes ulleres de sol gegant que em fessin dissimular la meva ànsia per observar els vianants. Per la foto que havia vist sabia que anava rapat i cada cop que veia un calb un esglai em feia tremolar. Massa desentrenat..... el blog s'hauria de dir totsobrelaabsenciade sexe....... i així va passar el temps fins que 20 minuts desprès desesperava mig enfadat pensant en que ell era un impresentable i que només esperava que no hagués vingut i fugit. Llavors va aparèixer i es va plantar uns metres enllà sense descobrir la meva presència.
M'hi vaig acostar i realment era guapo. Molt estilitzat i femení però amb un ulls verds d'impresió.
La cita fou un desastre, parlava francès estil pedant i no l'entenia. Escrit i amb el traductor on-line és una cosa. Cara a cara era un je ne se quoi i el noi de portuguès només sabia dir molto obregado.
Vaig omitir el voulez vous coucher avec moi que tenia reservat i vaig pagar les dues consumicions ja que no havia pogut treure diners de la seva targeta per no se quina excusa.
40 minuts desprès em deia que l'endemà em trucaria per sopar i una encaixada de mà ens va lliurar d'aquella incòmoda tarda.
La meva amiga no m'esperava tant aviat i li vaig tirar enlaire la migdiada.
M'havia inflat el cap d'espectatives i al final jo havia tingut raó. No hi havia hagut feeling i el volia trucar per anular el sopar de l'endemà. La meva amiga em va aconsellar que esperes a la seva reacció i aquesta fou silenci fins una setmana després que em deia pel facebook que sentia no haver trucat per motius de feina i que un altre dia podríem quedar.
Jo he dit que d'acord sabent que no hi haurà cap altra cita i no estic enfadat per un noi amb qui no he tingut feeling.
Les amigues són genials i saben com animar-te, són autèntiques ànimes bessones.
Crec que no quedaré amb cap noi que no m'entengui quan parlo i crec que hauria d'apuntar-me a anglès per si mai vull anar a Nova York.