Amb la idea de que si ho escric puc tenir un punt de vista diferent sobre el que ha passat i de pas algú en pot opinar enceto una sèrie de capítols sobre els fracassos sentimentals que m'han marcat mes.
I enceto aquesta llista amb en Ramón, que espero que no crec que em llegeixi ja que em perdut el contacte.
és tracta d'un noi uns 5 anys mes jove que jo, universitari de lletres, inquiet, irònic, maco i amb cert atractiu d'aquests morens nacionals amb una mica de grenyes i les ulleres de pasta de reglament.
Té un passat familiar que l'ha marcat, com a molts, s'ha criat sol amb la seva mare i alerna la universitat amb feines esporàdiques i viatges per europa ja sigui com Erasmus o per practicar l'anglés.
Crec que hi havia molt feeling parlant i soliem coincidir en gustos, potser ell és mes expert en el mòn de la cultura i mes donat a anar al teatre i alternar-ho amb moltes festes amb amics.
Un passat complexe similar.
Compartim música i directors de cinema fetiche.
Que li fallava a ell: No crec en la barrera de l'edat com a problema però se'm feia massa jove per compartir algunes aspiracions i sobretot va coneixer a un noi mes guapo, mes jove etc etc i va estar una temporada evitant-me fins que els vaig trobar una nit i vaig entendre que no sentiem el mateix.
Que em faltava a mi: Potser havent estat mes decidit i fent un grup d'amics hagues aconseguit cultivar-hi una amistat.
Bo en el paper però no li agradava prou com perque em robes un petó, cosa que jo no m'tatreviria a fer almenys sobri. Potser si enlloc de tants cafes, dinars i cinemes haguessim anat un dissabte a Arena.....
Amb aquest fracàs de fa un parell d'anys enceto aquest top ten.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada