dijous, 24 de setembre del 2009

Cap 9 Single is not singular

Volver d'Almodovar a part de ser un homenatge a la solidaritat femenina i una marxa enrere els fetitxes Manxecs insinuats a La flor de mi Secreto també és una crítica irònica sobre la teleporqueria amb la paròdia que hi fan de El Diario... i les converses de les veïnes a la perruqueria il·legal com per exemple: He tenido que dejar la television por la noche.... porque despues no podia dormir... chica es que la enciendes, te vas sintiendo mal però es que no puedes dejar de mirarla.
Jo darrerament he recaigut en la tele porqueria amb l'excusa de la depre post-vacacional i un refredat així que obviant salvames que no he pogut digerir si que lamentablement m'he aficionat als testimonis de el diario pel principi de que veure a algú mes patètic que tu t'alegra.
He comprovat novament una lliçó que ja tenia apresa veient com moltes tardes familiars i amics porten a la palestra a pobres solterons perquè perdin la virginitat i perquè coi ja tenen una edat per tenir parella. Els de la virginitat doncs sense comentaris..... als altres. Perquè la societat els veu com a pàries pel fet de ser solers? És agradable que t'estimin, es necessari per higiene mental ser sexualment actiu però cal estigmatitzar al que esta solter i forçar-lo a entrar en l'engranatge social. Ets doblement marginat per ser gay i solter? Que és el mes preocupant que no sapiguin del pal que vas?
En el meu cas, soc terriblement individualista des de sempre i reconec que no em faria res estar amb un noi. Però no a qualsevol preu, sense cap tipus d'imposició social, sense pressió i tenint clar que prefereixo estar sol que mal o simplement acompanyat.
Sembla a ser que amb el temps la majoria de persones que ens envolten s'emparellen i cerquen la companya de persones similars catalogant als solters en grups de picaflors o de persones que encara no han evolucionat i jo em pregunto estic en una proveta o simplement estic prioritzant altres coses mentre no ha aparegut cap noi decent per qui tancar la TV i quedar per sopar amb ell.
A vegades el problema no es una situació sinó com la tracten els qui t'envolten.

3 comentaris:

Deric ha dit...

Jo crec que has de viure com et dicta el cor i si tens a algú amb qui compartir-ho, doncs fantàstic i si no, doncs què hi farem, també pots tenir amics.
De totes maneres no sóc cap bon exemple després d'haver-me passat 14 anys en parella perquè ara em costa ser solter, m'hi he de tornar a habituar...

Unknown ha dit...

Completament d'acord.
Hi ha tanta gent que està aparellada simplement per la por a estar sol...
Ho emboliquen parlant d'amor i altres coses, però la veritat és aquesta por i res més.
M'ha agradat molt quan dius: "...prefereixo estar sol que mal o simplement acompanyat."

Columnista ha dit...

Dèric, doncs si mentre sigui un estat voluntari. I ja saps que penso que el teu estat actual serà temporal i segurament de tu dependrà que sigui mes o menys llarg.


Isaac: M'alegro de veure que no soc l'únic que pensa així,potser fan falta mes veus que ho diguin. NO ESTEM SOLS!