El fet de que Tom Ford es posi a dirigir un film ja crida l'atenció i si a sobre hi apareixen Colin Firth, mes guapo que mai, impecable de blanc i negre i amb unes ulleres perfectes, Julianne Moore i el bombó del Cortajarena doncs de calaix que crida l'atenció.
D'una estètica dels millors 50 on el director dissenyador es llueix amb els estilismes i recrea a la perfecció el drama silenciós que viu el protagonista que sovint apareix nu dins de l'aigua amb clarobscurs que mostren el seu dol per la pèrdua de l'estimat.
El millor. que és perfecta estèticament i que tots i cadascun dels personatges es preciós.
Que li falla, que res és transcendental i que et deixa buit com buida és la vida dels personatges en el fons i miserable per la solitud que el envolta.
La novel·la en que s'inspira té sentit en el seu espai temps. El film desencaixa ara mateix però serveix de memòria històrica dels anys durs on un vidu era un home solter. I com sempre un pensa que la vida, si no es comparteix no serveix absolutament per a res... ja sigui amb un gran amor o amb molts petits amors amics.
2 comentaris:
Em va agradar la peli (el llibre no l'he llegit) i, efectivament, s'ha de mirar amb perspectiva històrica, si no, no s'entèn bé.
Me l'he comprat avui el llibre ja que el van deixar molt be a Página 2. Per cert una primícia: El mundo en una botella s'havia esgotat a la Fnac i l'he hagut d'encarregar!!!!
Publica un comentari a l'entrada