Quan Michael de Queer as Folk va fer 30 anys els seus amics li van fer una festa on li anunciaven que havia mort oficialment pel "mundillo" gay i que passava de rei de la pista a home invisible. No obstant aquesta premonició fou quan el personatge troba el veritable amor i posa fi a anys de buscar desesperadament sense trobar res mes que nits furtives i fer d'espelma a la cambra fosca, algú ha escoltat mai nombrar un "cuarto oscuro" en català, diria que al xoriguera no apareix...
Els vint estan molt be, i estan sobrevalorats, nomes els vaig enllorar aquest estiu ballant al costat d'un preciós aragonès de 19 anyets que em va fer passar tota la nit ventant-me amb un vano pensant que bonic hagués estat jo mes jove, mes prim i mes atrevit mossegant aquells llavis tant sobtats.
De vegades semblo un vampir, serà que m'he aficionat a True Blood i m'inspiro de tot el que m'atreu. Per cert genial serie mig indie, mig gore, pujada de to i amb l'excusa de la sortida del taud dels vampirs es llencen nombroses metàfores sobre el racisme i la homofòbia, en definitiva la por i l'odi irracional al desconegut.
Per això em veig en aquests vampirs, guapissims per cert, i m'he enganxat a aquest mòn paral.lel de tenebres als meus quasi 30 anys he passat de Buffi Caçavampirs a vampirs caça iogurins. ces't la vie, la vie en blood.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada