Cap 13: Que busques? com ets?

Hi ha dies en que tornes a caure en la temptació i decideixes baixar als inferns d'on potser mai vas sortir. És quan tornes, obviant totes les decepcions passades a entrar al xat en un acte de decadència.
Sempre penso, de la mateixa forma que entro jo hi podria entrar algú interessant amb el que xerrar per no tornar-me ermità ja que no estic disposat a sortir al mon real.
Primer escollir un nick tenint en compte que aquesta paraula definirà les futures converses millor un nom, a poder ser el real, per no començar a mentir des de el principi i afegir la edat per evitar que nens de 17 anys et diguin ho sento ets massa gran amb 28.... Als 20 posar aquesta xifra desprès del teu nom pot portar a confusions de anys a centímetres, als 28 qui cregui que són com es un depravat que no s'estima el seu esfínter...
Que busques? hi ha una resposta suggerent si no busques sexe???? He provat el res en especial, algú amb qui parlar (que vol dir follar però soc exigent i selectiu), només amistat (soc lleig), extraterrestres (ufff o l'altre es molt simpàtic i et segueix la corrent, o no et respon, o pitjor de tot és un freak de expedient X i et convida a la propera orgia amb apoteòsic suïcidi col.lectiu al final.
Com ets? Normal tio, homosexual del país, que voldria no haver-se de descriure cada 30 segons quan li preguntin. Si si ara tothom es crea un perfil en pàgines de contactes per estalviar-se aquest tràmit. Be, les fotos ajuden però no seria millor deixar volar una mica la imaginació i començar per la conversa. Be la imaginació projecta autèntics deus que desprès es transformen en petites fotos de Quasimodo via webcam mal enfocada.

Que he obtingut? Doncs 5 nous agregats al messenger, 3 dels quals m'han posat a no admetre desprès de veure la foto, edat o resistència a posar la webcam.

Conclusió: Busco conèixer a nois amb qui conversar, compartir neures, enamorar-me i sentir el desig del sexe. Que trobo: molt rebuig i carabasses per tot arreu. És mes digne que et rebutgin anònimament des de casa. Potser és mes discret però gens gratificant.

Cap 12: La homosexualitat com a mesura de totes les coses

Fent recompte d'experiències viscudes, del pas del temps i de la relació amb la família i amistats m'he adonat que sovint utilitzo la sortida de l'armari com a punt de referència pel pas del temps.
No és la mes important experiència viscuda peró un dels punt d'inflexió que m'han marcat mes, tant com a descoberta personal, tortura prèvia a l'acceptació explicació i com he interactuant desprès tant amb vells com nous coneguts.
Aquest cap de setmana l'he passat en família i amb una bona amiga d'aquestes que a ulls del poble i de la família que no s'adona de quin peu calço segurament ha fet córrer veus de novia a la vista!!
Això m'ha fet reviure que hi ha molta gent que encara no em coneix prou com per adonar-se que per mi les dones són aquesta admirable companya mentre desitjo al cambrer del meu restaurant favorit o em torturo per no anar al gimnàs condemnant-me a la vida de l'homosexual graciós i lector extra de sèries i films.
Fa 6 anys que vaig dir per primer cop en veu alta soc gay, homosexual o com ho vulguin dir.
En fa 5 que vaig passar la etapa de cabell llarg, invents de look i vestimenta.
5 en fa també del primer petó de veritat a un noi on vaig contrastar que no es que no tingues poc desig, sinó que els petons amb una noia no tenien gust a res de bo.
6 del disgust matern, 4 de la millor nit de sexe, 2 d'absència de relacions dignes per recordar.
I sempre amb el rerefons del fet de ser homosexual però sense ser-ho a seques.
Soc persona, escriptor amateur, tolerant, un realista il.lusionat, ulls verds, amb tendència a perdre la silueta i entre d'altres coses gay, obertament per qui em coneix de veritat, amb cert orgull per contrarestar la foscos de la no-acceptació i pretenent combinar cada dia mes la meva realitat d'home que desitja als homes amb la tranquilitat d'una vida senzilla però intensa com el primer cop que vaig dir: Sí, soc gay.

Cap 11 Sessió de tarda

Ja fa anys que tinc superada la fòbia d'anar sol al cinema. M'agrada veure les històries en pantalla gran, a les fosques i ocasionalment amb crispetes. És com si captessin mes la meva atenció.
per això habitualment els dimecres vaig a la sessió de les 4 als cinemes Aribau o a qualsevol altre que projecti una història desitjada.
Aquest passat dimecres però la nova comèdia del Woody Allen no va captar tota la atenció que és mereixia per una imprevista aparició: un especimen que creia extingit o relegat a les darreres files dels cinemes mes foscos i de sèrie B, un possible "pajillero" de cine.
En aquestes hores i tractant-se de "Si la Cosa funciona" la majoria de persones que ocupaben les butaques de la sala 5 eren jubilats, i jo al mig, en la típica fila buida quan va entrar un noi d'uns 30 anys i melena que despres d'avançar força es va girar i al veure'm va retrocedir fins seure a la meva fila deixant nomès una butaca entre els dos, potser per no fer xerrar mes del compte a les avies que darrera nostre s'estaven carregant l'Àgora d'Amenabar sense tant sols haver-la vist ni dir be el nom d'Hipatia.
Quan les llums es van apagar i va començart el film la mà del noi es va allargar i va ocupar la butaca-frontera a escassos centímetres del meu braç, i així va estar tota la pelí on jo, de braços creuats no podia deixar de mirar de reüll com aquella mà aliena no paraba d'insinuar que per error em podia tocar el braç.
La veritat, a aquestes alçades de la vida creia que no em trobaria en una situació tant ridicula. Una cosa és lligar a la cua de la taquilla, o que un altre solitari et parli sobre la pelicula i una molt diferent és que algu t'assetgi subtilment, tampoc era molt guapo crec, i no et deixi disfrutar de l'espectacle pagat.
Quan s'acava el film el protagonista fa un monòleg sobre la felicitat i el positiu d'atrevir-se i jo penso, aquest captara el missatge i em fotra mà....

Per sort quan van sortir el titots de crèdit ambdos ens vam aixecar i malgrat que la coca-cola (light off course) m'havia deixat la bufeta a punt d'explotar al veure desapareixer el noi intuint que es perdia als labavos vaig optar per perdre aquests tren i còrrer cap a casa per no pixar fora de test.
És aquesta la meva recompensa per anar sol al cinema? són aquestes les relacions que m'esperen???
Algú vol venir amb mi al cinema a veure la pel.licula i comentar-la despres amb un cafe evitant el moment sordid i els kleenex??? La Cosa funciona! els homes.......no!

Cap 10: Tot sobre els meus fracassos sentimentals (Ramon)

Amb la idea de que si ho escric puc tenir un punt de vista diferent sobre el que ha passat i de pas algú en pot opinar enceto una sèrie de capítols sobre els fracassos sentimentals que m'han marcat mes.

I enceto aquesta llista amb en Ramón, que espero que no crec que em llegeixi ja que em perdut el contacte.
és tracta d'un noi uns 5 anys mes jove que jo, universitari de lletres, inquiet, irònic, maco i amb cert atractiu d'aquests morens nacionals amb una mica de grenyes i les ulleres de pasta de reglament.
Té un passat familiar que l'ha marcat, com a molts, s'ha criat sol amb la seva mare i alerna la universitat amb feines esporàdiques i viatges per europa ja sigui com Erasmus o per practicar l'anglés.

Crec que hi havia molt feeling parlant i soliem coincidir en gustos, potser ell és mes expert en el mòn de la cultura i mes donat a anar al teatre i alternar-ho amb moltes festes amb amics.
Un passat complexe similar.
Compartim música i directors de cinema fetiche.

Que li fallava a ell: No crec en la barrera de l'edat com a problema però se'm feia massa jove per compartir algunes aspiracions i sobretot va coneixer a un noi mes guapo, mes jove etc etc i va estar una temporada evitant-me fins que els vaig trobar una nit i vaig entendre que no sentiem el mateix.

Que em faltava a mi: Potser havent estat mes decidit i fent un grup d'amics hagues aconseguit cultivar-hi una amistat.

Bo en el paper però no li agradava prou com perque em robes un petó, cosa que jo no m'tatreviria a fer almenys sobri. Potser si enlloc de tants cafes, dinars i cinemes haguessim anat un dissabte a Arena.....

Amb aquest fracàs de fa un parell d'anys enceto aquest top ten.

Cap 9 Single is not singular

Volver d'Almodovar a part de ser un homenatge a la solidaritat femenina i una marxa enrere els fetitxes Manxecs insinuats a La flor de mi Secreto també és una crítica irònica sobre la teleporqueria amb la paròdia que hi fan de El Diario... i les converses de les veïnes a la perruqueria il·legal com per exemple: He tenido que dejar la television por la noche.... porque despues no podia dormir... chica es que la enciendes, te vas sintiendo mal però es que no puedes dejar de mirarla.
Jo darrerament he recaigut en la tele porqueria amb l'excusa de la depre post-vacacional i un refredat així que obviant salvames que no he pogut digerir si que lamentablement m'he aficionat als testimonis de el diario pel principi de que veure a algú mes patètic que tu t'alegra.
He comprovat novament una lliçó que ja tenia apresa veient com moltes tardes familiars i amics porten a la palestra a pobres solterons perquè perdin la virginitat i perquè coi ja tenen una edat per tenir parella. Els de la virginitat doncs sense comentaris..... als altres. Perquè la societat els veu com a pàries pel fet de ser solers? És agradable que t'estimin, es necessari per higiene mental ser sexualment actiu però cal estigmatitzar al que esta solter i forçar-lo a entrar en l'engranatge social. Ets doblement marginat per ser gay i solter? Que és el mes preocupant que no sapiguin del pal que vas?
En el meu cas, soc terriblement individualista des de sempre i reconec que no em faria res estar amb un noi. Però no a qualsevol preu, sense cap tipus d'imposició social, sense pressió i tenint clar que prefereixo estar sol que mal o simplement acompanyat.
Sembla a ser que amb el temps la majoria de persones que ens envolten s'emparellen i cerquen la companya de persones similars catalogant als solters en grups de picaflors o de persones que encara no han evolucionat i jo em pregunto estic en una proveta o simplement estic prioritzant altres coses mentre no ha aparegut cap noi decent per qui tancar la TV i quedar per sopar amb ell.
A vegades el problema no es una situació sinó com la tracten els qui t'envolten.

Cap 8 Males cites, bones amigues

Quan parlant amb una amiga em vaig adonar que ja no recordava la darrera cita que havia tingut amb un noi va ser el moment d'acceptar una cita que tenia pendent des de feia mesos via facebook.
Internet i els seus teixits socials ofereixen un ampli ventall d'oportunitats per a conèixer nois i el fet de que deu fer un parell d'anys vaig obrir un perfil a aquestes webs que t'ofereixen trobar parella còmodament assegut a la cadira del teu escriptori sembla a ser que havia despertat l'interes en un francès d'aspecte interessant.
Desprès d'estar una bona estona amb l'amiga incitadora provant roba i inventant un perfil per aquest desconegut interessat en fer un cafè vaig reviure l'ansietat d'una cita a cegues (prèvia lectura de tot el que els dos subjectes havíem redactat per vendren's al millor postor es clar). Un cop superat el tema roba va ser quan realment em va començar a preocupar la barrera de l'idioma. Sí, l'idioma de l'amor, i en definitiva el del sexe és universal, però i els preliminars, com realitzar el ritual amb algú que afirma no parlar català ni castellà i que diu passar de l'anglès????
Jo ja li havia plantejat aquesta qüestió però va al.legar parlar una mica de portuguès i jo creia recordar tot el que havia après en 5 dies a Lisboa feia 3 anys...
Mort de nervis vaig plantar-me davant de l'habitat amb el meu millor somriure i unes ulleres de sol gegant que em fessin dissimular la meva ànsia per observar els vianants. Per la foto que havia vist sabia que anava rapat i cada cop que veia un calb un esglai em feia tremolar. Massa desentrenat..... el blog s'hauria de dir totsobrelaabsenciade sexe....... i així va passar el temps fins que 20 minuts desprès desesperava mig enfadat pensant en que ell era un impresentable i que només esperava que no hagués vingut i fugit. Llavors va aparèixer i es va plantar uns metres enllà sense descobrir la meva presència.
M'hi vaig acostar i realment era guapo. Molt estilitzat i femení però amb un ulls verds d'impresió.
La cita fou un desastre, parlava francès estil pedant i no l'entenia. Escrit i amb el traductor on-line és una cosa. Cara a cara era un je ne se quoi i el noi de portuguès només sabia dir molto obregado.
Vaig omitir el voulez vous coucher avec moi que tenia reservat i vaig pagar les dues consumicions ja que no havia pogut treure diners de la seva targeta per no se quina excusa.
40 minuts desprès em deia que l'endemà em trucaria per sopar i una encaixada de mà ens va lliurar d'aquella incòmoda tarda.
La meva amiga no m'esperava tant aviat i li vaig tirar enlaire la migdiada.
M'havia inflat el cap d'espectatives i al final jo havia tingut raó. No hi havia hagut feeling i el volia trucar per anular el sopar de l'endemà. La meva amiga em va aconsellar que esperes a la seva reacció i aquesta fou silenci fins una setmana després que em deia pel facebook que sentia no haver trucat per motius de feina i que un altre dia podríem quedar.
Jo he dit que d'acord sabent que no hi haurà cap altra cita i no estic enfadat per un noi amb qui no he tingut feeling.
Les amigues són genials i saben com animar-te, són autèntiques ànimes bessones.
Crec que no quedaré amb cap noi que no m'entengui quan parlo i crec que hauria d'apuntar-me a anglès per si mai vull anar a Nova York.

Cap 7 La guerra freda

Ja ho deia el personatge de Brian a Queer as Folk: hi ha dos tipus d'heteros, els que t'odien a la cara i els que ho fan a l'esquena i és que ell món és homòfob en general i violent en particular.
Aquesta setmana les noticies van carregades de denuncies per acomiadaments improcedents a homosexuals, assassinats a l'Iran, Pakistan i Israel i a sobre la premsa mes cutre debat si Lady Gaga té titola...
Sí la meva família, com la majoria és homofoba i no esta molt preparada perquè un membre se li creuïn els cables i es dediqui a penjar-se de tios, es faci el sodomita i pretengui viure-ho amb normalitat, tota la que et permet una societat que se'n mofa, et feminitza i no tolera que existeixis ni que intentis enamorar-te i crear-te un teixit social el suficientment profund com per poder tenir parella estable i visible i qui sap si fills.
Treballo en un cercle liberal on tothom sap que soc Gai, solter, i bona persona segons diuen. Reconeixen que la meva sexualitat és quelcom complicat i que si els hi toques de mes a prop els hi costaria d'assumir però em parlen d'homes i desitgen que tingui parella.

Els meus amics pel fer de ser amics m'accepten i m'estimen tot i que em veuen de solter de per vida. Res a veure amb el fet de ser gay... va amb mi això.

Tinc tots els drets i deures a nivell constitucional que la resta d'essers humans i tot i que socialment hi ha diversos fronts estic orgullós de que el 2005 em diguessin que no soc un ciutadà de segona. Que si no em caso es perquè no vull o no tinc sort però no perquè no pugui i crec que tinc un deute social amb els països que no gaudeixen dels mateixos drets que jo i que si realment soc bona persona doncs que la gent que m'envolti conegui una altra bona persona que entre d'altres coses es homosexual sense marxa enrere.

Aquesta és la meva bandera en la guerra freda que hi ha entre homos i heteros i que és el germen de la por al desconegut que tant mal sol fer.

Cap 6 Bellesa i poder

Els guapos, ai els guapos com la saben llarga.
Presència, cert aire de superioritat per aquest punt que tenen guanyat per endavant quan entren en escena.
Els guapos són la perdició per un que no sap dir que no i és que quants cops he comprat mes del compte perquè el dependent era guapo!
L'altre dia em va passar a la feina. El guapo de torn em va trucar per demanar-me quelcom politicament incorrecte, no no es tracta de res sexual per desgràcia meva, però jo vaig cedir, perquè és guapo i el desitjo, perqué no és un sexsymbol però m'agradaria petonejar-lo i muntar una escena sobre la taula d'aquestes en que llences els papers i a l'estil Brian li descordes la camisa mentre el teu cap resta impassiu al despatx del costat.

Cap 5 The Freak Show

Anys i anys de cites i relacions m'ha fet arribar a la conclusió que el panorama sentimental general està ple de monstres que sense previ avís i desprès de vendre's com perfectes candidats de cop et mostren la seva tercera orella o d'altres deformacions menys acceptables que els fan incompatibles amb una relació.
Deixaré per un altre post els tipus de Gay trets del castell del terror i nomes posaré exemples reals:
- El dos cares: que per sobre de tot vol mantenir en secret la seva homosexualitat perquè imaginat que és passatgera i acabo amb una dona, perquè fer patir a la família. Desprès d'alguna soltada de mà i de sentir-me esquizofrènic per la seva mania persecutòria vaig dir mai mes entraré en un armari per obrir.

- El podries millorar: Prou en tinc amb el meu sentit autocrític com per aguantar el "ets guapo però si perdessis pes", Si tinguessis mes estudis, mmm truca'm quan t'apuntis a un gimnàs. No és un error pretendre canviar a una persona per estimar-la???

-El vampir tatuador: no para de mossegar i mes que fer petons sembla que se't vulgui menjar. A sobre no para de fer xupetons i deixar-te la marca pel cos, quan mes evident el lloc millor. No entens que no m'agrada tatuar-me la pell!!

-L'assetjador: 5 missatges per minut només es toleren si estàs molt enamorat, suposo que no estava tant boig per ell com creia.

-El sense ànima: progressista en aparença. Malgrat criticar als rics només espera entrar en aquests clubs elitistes, que li facin regals i dur roba de marca per sobre de tot. Renega del 3r món i creu que cadascú te el que es mereix a excepció d'ell que es un ric en cos de pobre. Sol identificar-se per les ulleres negres de pasta, malgrat que sol gaudir de bona vista.

Fent aquest llistat penso en quina deu ser la meva raresa. El motiu de rebuig tants cops experimentat. Puc ser un espècimen solitari i desesperat? pot ser aquesta la meva tercera orella? o potser és la raresa mes habitual que ens fa ser autèntics Freaks per a la la resta?

Cap 4 El nostre porno de cada dia

Sembla a ser que tots els homes pensem amb una freqüència diaria elevada en sexe, be, ja sabeu de que parlo i que a l'hora d'herotitzar-nos com passa amb la majoria d'essers vius la vista és un dels sentits que mes atenció presta al sexe. POdriem dir exagerant que les flors venen a ser el cony de les plantes i només cal veure els Galls d'indi i d'altres ocells mascles amb quina vistositat atreuen als pretendents.
Val l'olfacte i el tacte són molt importants però no hi ha res que ens faci pujar mes el climax (la trempera) que un reforç visual com pots ser una peli.
En plena adolescencia i mancat de possibilitats de comprar una revista de nois em conformava amb la descoberta d'algun catàleg de roba interior masculina que passes per les meves mans o escenes furtives de cinema, sobretot espanyol, que són molt d'ensenyar anatomia, mítiques són les escenes de La ley del Deseo i Mas que amor frenesí que van ser el meu primer porno abans de que aparegues el portal al porno mes gran mai vist INTERNET.
Recordo com patia que a la primera factura de telefonia familiar al tenir internet pogues apareixer que consultava i crec que gran part del domini de la xarxa que tinc avui en dia es degut a la preocupació per borrar els historials de consulta (sex gay, xxxx men, homo, etc.)
Que tothom ha vist porno alguna vegada és obvi, la ocasió fa al lladre i el lladre té unes necessitats sexuals, com tot esser viu que a falta de cos alie hi ha una ma amiga i moltes webs gratis que ens ajuden a cobrir.
Segons la temporada hi ha algun actor que sort participar mes que d'altres en les meves visualitzacions. Que si Milan Gamiani, que si una parella de Cobra video, algun sense depilar de Randy Blue, o el darrer: el Leo de Blakemason.
No tinc cap peli preferida i segons la ocasió doncs apeteix mes veure una bona mamada, un anilingus ben fet o dos tios que encaixin perfectament. No em sol agradar el sexe en grup, massa caòtic de veure en general, i el rotllo sado molt dur, a mi els punys em fan patir mes que trempar.
El porno ideal: fibrats pero no caches, una miqueta de pel, que hi hagi petons i plans generals, estil Chichi la Rue o algun casting del Lucas Kazan.
El millor de Barcelona és que a vegades pel gayxample pots veure a algun actor en viu i en directe sobretot dels que surten al Lucas Kazan.
El porno que no mola: massa infantils o massa vells, uns semblen nenes i els altres em donen mal rotllo, el Jake Cruise si el veig en alguna peli despres se m'apareix per tot arreu, perque el mòn esta ple de calvets, grassonets i canosos com ell.
Si, res millor que el sexe compartit amb un tio que desitgis i et desitgi però a falta de tios deixarem el celibat per la literatura religiosa i em pregunto si als seminaris disposen d'ADSL???

Quines són les vostres pelis-actors porno mes recurrents??

Cap 3 Actiu o Passiu?

És l'estudies o treballes dels xats d'ambient. La forma de dir hola mes directa i que sentencia si aquella nit vols sucar melindro o intentar tocar el sostre amb els peus.
També hi ha la forma d'entrar de quan et medeix? i que sempre em fa pensar en que no disposo de cinta mètrica a casa i que ves a saber si algun dia la podré necessitar per ...alinear un quadre.
Un creu que un cop sortit de l'armari, després de fer la travessia del desert i el calvari de qui t'ha crucificat la resta és un camí de roses però obviant la tortura perpètua dels intolerants a nivell interior se'n desperten d'altres.
Val he abdicat de la heterosexualitat. M'he passejat lleugerament per la transició bisexual del provar-ho tot i ja se que a mi el que em posa en guardia són els homes però quin rol prefereixo al llit????
Al principi doncs posar s'hi sembla mes senzill, dolorós però assumible i parlant amb amics. Quan la teoria és el que predomina, i els amics són heterosexuals. Et plantegen el dones o reps. De seguida et ve al cap el tanto monta monta tanto, la polivalència que tant esta de moda. I la veritat quan el que vols es començar a ser sexualment actiu (i no ser carn de monòleg) dons el jo m'adapto sobre la marxa és el que millor funciona.
La meva primera experiència sexual completa fou amb un que volia que el penetres sense ser ell conscient de que era la meva primera vegada. Ja que mamades i un coitus interruptus amb un mig noviet em nego a dir-ne polvo. La veritat es que entre la goma, l'alcohol i la poca pràctica em vaig sentir una mica frígid al principi i quan vam intercanviar papers doncs el dolor d'avançar en un nou món i el cap esclafat contra el capçal em van fer desitjar les altres arts amatòries i pensar que els rotllos d'una nit són molt eròtics pel ritual però ni saps que li agrada a l'altre ni entens com encaixar be amb ell.
A posteriori m'he trobat casos radicals de jo nomes soc passiu o a mi ningú em penetra, soc molt home... sense comentaris sobre que és mes masculí. Tots els homes tenim el punt mes erogen a la pròstata i diguin el que diguin mira si ens van fotre el punt G dins del cul serà per alguna cosa....
Els radicals doncs com a tot arreu són molt exagerats i estan en aquell extrem per algun fet tant fort que si els hagués succeït per l'antitesis doncs allò que defensarien.
En definitiva crec que el bo i el que m'agrada es variar i actiu o passiu, el que tu vulguis rei però després canviem una mica.

Cap 2 Tot sobre mi

Potser abans de seguir m'hauria de presentar, almenys una mica:
Home, gay rematat, per molt que decepcioni a una nissaga sencera.
De professió liberal. A prop dels 30 i afortunadament visc sol en un pis fantàstic.
Si un sempre esta buscant feina (en tinc però pot ser millorable), pis (de lloguer, però perfecte) i l'amor (be, be, he introduït la paraula que molts utilitzen com a sinònim de sexe, que no ho és, i molts d'altres com tot el contrari, que tampoc).

Doncs jo diria que quan fa una dècada vaig posar els peus a la city una de les finalitats, a part d'estudiar i alliberar-me, fou el fet de que BCN era el lloc mes idoni per trobar l'amor. On podria trobar mes nois que juguessin a primera divisió com jo. Be, estava Chueca però el fred i el calor extrems no m'atreuen i Sitges doncs esta be per un cap de setmana o pels guiris però no era suficient.
Perxo que millor que la gran ciutat del Mediterrani. Doncs cametes ajudeu-me cap allí, a ramblejar com un desesperat en busca de nois que passegessin agafats de les mans i a cercar el Rainbow en algun bar.
Una dècada desprès ja situo millor el Gayxample i, segueixo buscant l'amor....
Però és que l'amor no esta fet per mi o es que potser nomes és un concepte de conte de fades hetero??

Cap 1 Pilot

Estrenar-me en això de bloguejar és un fet que m'atreia feia temps i desprès de veure per enèssima vegada Sex and the city, la meva sèrie de culte mes recurrent he decidit llençar al cybeespsai una columna sobre sexe imitant la Carrie Bradshaw però enfocant-la al món Barceloní i homosexual. Perquè cadascú és sap el seu i jo un xic neuròtic, un xic superficial, amant de la investigació estic intentant esbrinar si l'amor s'ha desintegrat o estic descatalogat del mercat i no en soc conscient. Aquestes i d'altres paranoies tindran sortida a partir d'ara en aquest Blog.
Espero el vostres comentaris. Doncs una reflexió no és enriquidora sinó es pot compartir i contrastar.