dimarts, 18 d’agost del 2009

Cap 7 La guerra freda

Ja ho deia el personatge de Brian a Queer as Folk: hi ha dos tipus d'heteros, els que t'odien a la cara i els que ho fan a l'esquena i és que ell món és homòfob en general i violent en particular.
Aquesta setmana les noticies van carregades de denuncies per acomiadaments improcedents a homosexuals, assassinats a l'Iran, Pakistan i Israel i a sobre la premsa mes cutre debat si Lady Gaga té titola...
Sí la meva família, com la majoria és homofoba i no esta molt preparada perquè un membre se li creuïn els cables i es dediqui a penjar-se de tios, es faci el sodomita i pretengui viure-ho amb normalitat, tota la que et permet una societat que se'n mofa, et feminitza i no tolera que existeixis ni que intentis enamorar-te i crear-te un teixit social el suficientment profund com per poder tenir parella estable i visible i qui sap si fills.
Treballo en un cercle liberal on tothom sap que soc Gai, solter, i bona persona segons diuen. Reconeixen que la meva sexualitat és quelcom complicat i que si els hi toques de mes a prop els hi costaria d'assumir però em parlen d'homes i desitgen que tingui parella.

Els meus amics pel fer de ser amics m'accepten i m'estimen tot i que em veuen de solter de per vida. Res a veure amb el fet de ser gay... va amb mi això.

Tinc tots els drets i deures a nivell constitucional que la resta d'essers humans i tot i que socialment hi ha diversos fronts estic orgullós de que el 2005 em diguessin que no soc un ciutadà de segona. Que si no em caso es perquè no vull o no tinc sort però no perquè no pugui i crec que tinc un deute social amb els països que no gaudeixen dels mateixos drets que jo i que si realment soc bona persona doncs que la gent que m'envolti conegui una altra bona persona que entre d'altres coses es homosexual sense marxa enrere.

Aquesta és la meva bandera en la guerra freda que hi ha entre homos i heteros i que és el germen de la por al desconegut que tant mal sol fer.

diumenge, 9 d’agost del 2009

Cap 6 Bellesa i poder

Els guapos, ai els guapos com la saben llarga.
Presència, cert aire de superioritat per aquest punt que tenen guanyat per endavant quan entren en escena.
Els guapos són la perdició per un que no sap dir que no i és que quants cops he comprat mes del compte perquè el dependent era guapo!
L'altre dia em va passar a la feina. El guapo de torn em va trucar per demanar-me quelcom politicament incorrecte, no no es tracta de res sexual per desgràcia meva, però jo vaig cedir, perquè és guapo i el desitjo, perqué no és un sexsymbol però m'agradaria petonejar-lo i muntar una escena sobre la taula d'aquestes en que llences els papers i a l'estil Brian li descordes la camisa mentre el teu cap resta impassiu al despatx del costat.