Ja ho deia el personatge de Brian a Queer as Folk: hi ha dos tipus d'heteros, els que t'odien a la cara i els que ho fan a l'esquena i és que ell món és homòfob en general i violent en particular.
Aquesta setmana les noticies van carregades de denuncies per acomiadaments improcedents a homosexuals, assassinats a l'Iran, Pakistan i Israel i a sobre la premsa mes cutre debat si Lady Gaga té titola...
Sí la meva família, com la majoria és homofoba i no esta molt preparada perquè un membre se li creuïn els cables i es dediqui a penjar-se de tios, es faci el sodomita i pretengui viure-ho amb normalitat, tota la que et permet una societat que se'n mofa, et feminitza i no tolera que existeixis ni que intentis enamorar-te i crear-te un teixit social el suficientment profund com per poder tenir parella estable i visible i qui sap si fills.
Treballo en un cercle liberal on tothom sap que soc Gai, solter, i bona persona segons diuen. Reconeixen que la meva sexualitat és quelcom complicat i que si els hi toques de mes a prop els hi costaria d'assumir però em parlen d'homes i desitgen que tingui parella.
Els meus amics pel fer de ser amics m'accepten i m'estimen tot i que em veuen de solter de per vida. Res a veure amb el fet de ser gay... va amb mi això.
Tinc tots els drets i deures a nivell constitucional que la resta d'essers humans i tot i que socialment hi ha diversos fronts estic orgullós de que el 2005 em diguessin que no soc un ciutadà de segona. Que si no em caso es perquè no vull o no tinc sort però no perquè no pugui i crec que tinc un deute social amb els països que no gaudeixen dels mateixos drets que jo i que si realment soc bona persona doncs que la gent que m'envolti conegui una altra bona persona que entre d'altres coses es homosexual sense marxa enrere.
Aquesta és la meva bandera en la guerra freda que hi ha entre homos i heteros i que és el germen de la por al desconegut que tant mal sol fer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Tot i adorar "Queer as Folk", crec que la frase de Brian es del tot exagerada aviu dia! Em quedo més amb l'esperit de Harvey Milk i la seva lluita contra els armaris!
LA meva familia tambe ERA homòfoba quan, amb 16 anys els vaig dir q em molaven els tios però ara son d'allò més gayfriandly!
I aixó de casar-se o tenir parella estable... ami es pot dir d'aquesta aigua no en veurè, t'ho dic epr pròpia experiència!
La meva visió és la d'una familia mes rural que com has pogut experimentar aquests dies és mes complicada que la ciutat.
Ja he dit que la feina i les amistats són totalment gayfriendlis. Queer as Folk és friut d'una època que tot i ser propera afortunadament ha quedat un xic desfassada però de totes formes a la pràctica durant els dia a dia hi ha certs obstacles a superar que segurament t'han fet presentar al teu novio com un amic veritat?
Lo de la parella no va amb la sexualitat va amb mi. Espero equivocar-me això també t'ho dic únic comentarista del blog!
Publica un comentari a l'entrada