dilluns, 1 de febrer del 2010

Cap 4: La recaiguda d'un Yonki del menjar.

3 setmanes i ja he descendit als inferns de la temptació i tot per un problema laboral. Ja ho deia la ex-aprenent de nutricionista que em va tractar en una coneguda cadena d'aprimament a base de píndoles i suquets de carxofa fatigosos l'any passat: si tens problemes laborals es molt difícil fer dieta.
I el dimecres passat, desprès de respirar el sofre de les oficines em vaig passar la tarda abandonat al sofà i quan em vaig despertar era fosc i vaig devorar amb una ànsia que semblava un vampir recent ressuscitat. Malament anem si tant aviat m'enfonso.
I clar al obrir la veda dimecres ho vaig fer de tal forma que fins dijous a la tarda no vaig parar de pecar menjada rere menjada i la bicicleta criant pols.

El positiu que n'he tret d'aquesta recaiguda és que un mal de panxa em recorda que no em senta be passar-me. Malgrat menjar de tot i massa no he deixat de caminar i sobretot que encara estic a temps de tornar al bon camí.

Avui la balança m'ha dit que peso el mateix que la setmana passada. I per sort és tracta d'una pausa i no una marxa enrere (que mai es bona en cap sentit).

Avui tot i pensar pensar pensar en porqueries he aguantat. Demà espero pedalar i poder dir el mateix i que per un cop la cabra no tiri muntanya amunt.