Cap 3: La rima del 5.

Si senyor, ja van dues setmanes de resistència contra una genètica tant cabrona, val, soc l'únic descendent amb ulls verds però coi la alopècia i la tendència a guanyar pes es podrien haver perdut en tantes combinacions de cromosomes possibles.

Però anem al gra: la balança avui ha cantat: 95,150 Kg, ja podem fer la rima del 5 i ja van mes de 2 Kg perduts entre sueres de bicicleta i canonades...

El cap de setmana sol ser el punt crític. El dissabte és el que anomeno el dia de la tarifa plana, i mira que divendres vaig haver de tallar una conversa de pizzes per no caure en la temptació i resistir un dia mes. El punt rabiós va ser quan al passar per davant d'una farmàcia la balança que feia de guarda de la porta va i em solta: - Vol saber el seu pes ideal? Ai perquè respecto la teconològia i no li vaig tenir en compte però vaig estarà punt de clavar-li una puntada de peu a la descarada, ja en tinc prou que cada dilluns la que tinc de referència em suggereixi: consulti al seu metge.... (Màquines.... clavadetes als seus sants inventors...)

Diumenge el temps em va donar una treva per fer una passejada urbana i de pas deixar descansar la bicicleta. Cereals per sopar i esperar una xifra cada dia mes baixa a la gràfica inversament proporcional a l'interès que pugui despertar. Quan mes baixa el pes mes possibilitats de despertar interès. Però sobretot mes bon humor i mes possibilitats de trobar roba i sentir-me a gust.

Molt divertit el 5 però ja desitjo conèixer el 4.

Cap 2: La temptació és a l'aire

Fa una setmana que van començar els bons propòsits i el pitjor ha passat: un cap de setmana fora carregat d actes socials en taules plenes de menjar i on sembla que ningú mes esta per la feina de perdre pes.

Malgrat tot, malgrat haver-me passat de la ratlla 2 dies l esforç acumulat m ha permès pesar 96, 500 Kgs. Quasi un Kilogram perdut. Xifra que m anima a seguir pel bon camí.

Que he aprés aquesta setmana: Que per començar amb 20 minuts diaris al nivell 1 de la bici els 15 primers i al 2 els 5 darrers ja suo i la cosa funciona, a part de moment ni rastre d agulletes.
Que caminar una hora seguida i a un pas fort em permet escalfar i arribo a casa amb set i ganes de pedalar.

Que per molts cops que hagi vist Will y Grace sempre els trobo divertits.

I per últim que sempre que una cosa et preocupa o t obsessiona veus i escoltes referències per tot arreu: anuncis a la tv, converses al metro sobre menjar menjar. I el pitjor lamentacions i temptacions de qui volen fer-ho però ni s esforcen ni animen.

Uixx quines ganes de perdre de vista el 9!!!

Cap 1: Els bons propòsits.

S'ha acabat, prou de lamentacions.
Aquesta actitud passivo-agresiva no em porta enlloc així que aquest any mes que lamentar-me de les males cites tinc un pla: Canviar la meva targeta de presentació i això vol dir aconseguir un físic òptim costi el que costi (sense intervenció de visturi ni Naturhouse, que consti).

Primer: Gras, sobrepes, el gran problema: ara perdo 5 Kilos ara en guany 10 de retruc i anant passant el temps em planto davant del mirall amb una col.lecció d'estries que em recorden tots els excessos d'una pell que ha rebentat de tant tibar.
Gran pas: admetre la realitat: 97, 350 Kilos. Espectacular!!! el mai vist.... Hi he de posar Fre.

Segon: El gran esforç: Al.lergic al gimnàs com soc: plantejo dos propòstis factibles: caminar una hora mínim cada dia i demà m'arriba una bicicleta estàtica made in internet.

Tercer: Ets el que menges. Cuinar cada dia (en porto dos menjant de tot i sa, i fent 5 menjades) Bye bye fast food. Almenys 6 dies a la setmana.

Ufff deu n'hi do per ser el primer dia!!!
I will survive.
To be continued...